La Clàudia té tretze anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d un fatídic accident. Des d aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: l època universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitat fins que trenta anys més tard l esdevir les obliga a retrobar-se i afrontar cara a cara l episodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, s imposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat ferit disposat a tornar quan menys s ho espera: com el batec d unes ales que provoca el caos a l altre banda del món. Marta Bayarri explora a Les papallones no mosseguen les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans. Amb tacte de narradora lepidòptera, amb bones dosis d un sentit de l humor irònic, i la sensibilitat d algú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions d altres, Bayarri narra una història universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no s acaben d obrir mai del tot. La vida, això: l amor i la mort, les cures i el dolor, la infantesa i la vellesa, oscil lant, amunt i avall, com ales de papallona; l única manera que coneixem de mantenir-nos en l aire, en ple vol.